(Re)definición de los roles de género en la cultura popularel caso de «The Hunger Games»

  1. Menéndez Menéndez, María Isabel 2
  2. Fernández Morales, Marta 1
  1. 1 Universitat de les Illes Balears
    info

    Universitat de les Illes Balears

    Palma, España

    ROR https://ror.org/03e10x626

  2. 2 Universidad de Burgos
    info

    Universidad de Burgos

    Burgos, España

    ROR https://ror.org/049da5t36

Revista:
Papers: revista de sociología

ISSN: 0210-2862 2013-9004

Any de publicació: 2015

Volum: 100

Número: 2

Pàgines: 195-210

Tipus: Article

DOI: 10.5565/REV/PAPERS.2096 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openDDD editor

Altres publicacions en: Papers: revista de sociología

Resum

La cultura popular assisteix avui a la (re)significació de les posicions d’heroi i d’heroïna mitjançant papers emergents que, a vegades, subverteixen els rols de gènere. Aquest treball analitza aquesta qüestió a partir de les adaptacions fílmiques de la trilogia The Hunger Games, de Suzanne Collins. L’interès del producte radica en el seu èxit de taquilla i en l’originalitat d’una proposta adreçada a públic adolescent que comparteix poques coses amb els seus productes coetanis, tant pel seu discurs —més polític—, com per la posada en escena, que utilitza perfils protagònics inèdits. Aquí es fa un estudi de representació descriptiu complementat amb una anàlisi valorativa a partir de les contribucions de la perspectiva de gènere com a aportació epistemològica. Les conclusions permeten sostenir que The Hunger Games proposa un nou perfil heroic que subverteix tant el patró hegemònic mediàtic com l’ordre patriarcal de les narratives mainstream.

Referències bibliogràfiques

  • Aguilar, Pilar (2004). ¿Somos las mujeres de cine?: Prácticas de análisis fílmico. Oviedo: Instituto Asturiano de la Mujer.
  • Bechdel, Alison (1985). «Dykes to Watch Out For». The Rule, 22. <http://dx.doi.org/10.2307/4024193>
  • Bernárdez, Asunción (2012). «Modelos de mujeres fálicas del postfeminismo mediático: Una aproximación a Millenium, Avatar y Los juegos del hambre». Anàlisi, 47, 91-112.
  • Botía-Morillas, Carmen (2013). «Cómo diseñar una investigación para el análisis de las relaciones de género: Aportaciones metodológicas». Papers, 98 (3), 443-470.
  • Cardona, Patricia (2006). «Del héroe mítico, al mediático: Las categorías heroicas: héroe, tiempo y acción». Revista Universidad EAFIT, 42 (144), 51-68.
  • Chicharro, Mar (2013). «Representaciones de la mujer en la ficción postfeminista: Ally McBeal, Sex and the City y Desperate Housewives». Papers, 98 (1), 11-31.
  • Collins, Suzanne (2008). The Hunger Games. Nueva York: Scholastic Press.
  • Collins, Suzanne (2009). Catching Fire (The Second Book of ‘The Hunger Games’). Nueva York: Scholastic Press.
  • Collins, Suzanne (2010). Mockingjay (The Final Book of ‘The Hunger Games’). Nueva York: Scholastic Press.
  • Faludi, Susan (1991). Backlash: The Undeclared War Against American Women. Nueva York: Broadway Books. <http://dx.doi.org/10.2307/4065531>
  • Faludi, Susan (2007). The Terror Dream: Myth and Misogyny an Insecure America. Nueva York: Henry Holt & Co. <http://dx.doi.org/10.14431/aw.2009.06.25.2.99>
  • Green, André (1968). «Sur la mère phallique». Revue Française de Psychanalyse, 32 (1), 1-38.
  • Heartfield, Kate (2012). «The Hunger Games Is No Feminist Manifesto». Ottawa Citizen, 29 de marzo.
  • Izquierdo, María Jesús (2013). «La construcción social del género». En: Díaz, Capitolina y Dema, Sandra (eds.). Sociología y género. Madrid: Tecnos, 87-112.
  • Lamas, Marta (2013) [1996]. «Introducción». En: Lamas, Marta (comp.). El género: La construcción cultural de la diferencia sexual. México D. F.: Miguel Ángel Porrúa y PUEG, 9-20.
  • Lohmüller, Torben (2011). «El espectáculo de la identidad masculina y la mirada gay: Algunas observaciones acerca de Querelle de Fassbinder». En: Zurian, Francisco (ed.). Imágenes del Eros: Género, sexualidad, estética y cultura audiovisual. Madrid: Ocho y Medio, 260-276.
  • Luengo, María (2006). «Fundamentos y carencias de los estudios culturales: Una revisión teórico-crítica del ámbito popular culture». REIS: Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 115, 101-133. <http://dx.doi.org/10.2307/40184768>
  • Mainon, Dominique y Ursini, James (2008). Amazonas: Guerreras en la pantalla. Madrid: Alberto Santos Editor.
  • Mayayo, Patricia (2002). Louise Bourgeois. Hondarribia: Nerea.
  • Menéndez, María Isabel (2014). «Héroes posmodernos en la ficción audiovisual: The Hunger Games y la masculinidad no hegemónica». En: Zurian, Francisco (ed.). Hombres Filmados. Representaciones audiovisuales de (nuevas) masculinidades. Madrid: Síntesis (en prensa).
  • Meyer, Stephenie (2005). Twilight. Nueva York: Paperback.
  • Moya, Antonio de (2003). «Versiones y subversiones de la masculinidad en la cultura dominicana». Perspectivas Psicológicas, 3-4 (4), 186-192.
  • Mulvey, Laura (1975). «Visual Pleasure and Narrative Cinema». Screen [en línea], 16 (3), 6-18. <http://dx.doi.org/10.1093/screen/16.3.6>.
  • Pitarch, Pau (2008). «Género y fantasía heroica». En: Clúa, Isabel (ed.). Género y cultura popular I. Barcelona: Ediciones UAB, 33-64.
  • Pollitt, Katha (2012). «The Hunger Games’ Feral Feminism». The Nation, 23 de abril.
  • Rodríguez, M.ª del Carmen y Peña, José Vicente (2005). «Identidad de género y contexto escolar: Una revisión de modelos». REIS: Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 112, 165-194.
  • Rubin, Gayle (1975). «The Traffic in Women: Notes on the ‘Political Economy’ of Sex». En: Reiter, Rayna (comp.). Toward an Anthropology of Women. Nueva York: Monthy Review Press, 157-210.
  • Scott, A. O. y Dargis, Manohla (2012). «A Radical Female Hero From Dystopia». The New York Times, 4 de abril.
  • Scott, Joan (1986). «Gender: A Useful Category of Historical Analysis». American Historical Review [en línea], 91, 1053-1075. <http://dx.doi.org/10.2307/1864376>.
  • Suderman, Peter (2012). «The Hunger Games Offers a Feast for Sci-fi Fans». The Washington Times, 21 de marzo.
  • Téllez, Anastasia y Verdú, Ana Dolores (2011). «El significado de la masculinidad para el análisis social». Nuevas Tendencias en Antropología, 2, 80-103.
  • Vales, Cristina (2013). «El fuego de la revolución». Cine Premiere, 230, 82-85.
  • Zurian, Francisco (2011). «Almodóvar, la identidad de género buscada: El caso de La piel que habito». En: Zurian, Francisco (ed.). Imágenes del Eros: Género, sexualidad, estética y cultura audiovisual. Madrid: Ocho y Medio, 277-297.
  • The Hunger Games (Los juegos del hambre). Dir. Gary Ross, 2012. The Hunger Games: Catching Fire (Los juegos del hambre: En llamas). Dir. Francis Lawrence, 2013.
  • The Twilight Saga: New Moon (La saga Crepúsculo: Luna nueva). Dir. Chris Weitz, 2009.