Averamientu a la lliteratura n’asturianu al traviés de les publicaciones periódiques lliteraries (1975-2015)

  1. Llucía Menéndez Menéndez 1
  1. 1 Universidad de Oviedo
    info

    Universidad de Oviedo

    Oviedo, España

    ROR https://ror.org/006gksa02

Revista:
Lletres asturianes: Boletín Oficial de l'Academia de la Llingua Asturiana

ISSN: 0212-0534 2174-9612

Año de publicación: 2017

Número: 117

Páginas: 167-180

Tipo: Artículo

Otras publicaciones en: Lletres asturianes: Boletín Oficial de l'Academia de la Llingua Asturiana

Resumen

Cola publicación de la seición «Conceyu bable» na revista Asturias Semanal nel 1975, entamó la llucha por una tradición académica y un usu cultu y normalizáu de la llingua asturiana. Esta estratexa diben siguila revistes y publicaciones de toa triba –munches d’elles xenéricamente lliteraries– qu’escomenzaron a utilizar l’asturianu como vehículu d’espresión, configurándose d’esta manera nun elementu diferenciador. Nestes revistes, los y les autores usen l’asturianu como única llingua vehicular, tocando temátiques y xéneros inéditos hasta esi momentu nel idioma autóctonu d’Asturies. Al ufrir un espaciu periódicu y estable, les revistes nun solo daben la oportunidá d’asoleyar y ufiertar al públicu la lliteratura en llingua asturiana, promoviendo les creaciones d’autores qu’hasta aquel entós teníen mui poques posibilidaes de dales a conocer, sinón que tamién ficieron posible’l diálogu de la comunidá lliteraria cola sociedá. Estes revistes fueron l’instrumentu que fizo posible esparder y normalizar la producción lliteraria, que de siempres tuviere namás reservada pa la edición de llibros o condergada al silenciu. Too ello fai d’estes producciones pa la creación una ferramienta privilexada d’análisis, como documentos que pueden allumar los complexos procesos identitarios venceyaos a la diversidá llingüística y les llingües minoritaries. Esti artículu ye resultáu d’una investigación de más llabor que fizo por catalogar tolos títulos que, utilizando la llingua asturiana, publicáronse de magar la dómina que se conociera como Surdimientu. Nesti testu preséntense y descríbense con fondura les revistes de temática lliteraria qu’esistieren demientres les últimes cuatro décades. Amás de los datos formales que faigan posible identificar los exemplares, incorpórase un analís de conteníos y firmes, col envís d’ufrir más información a respeutive d’estes publicaciones n’asturianu. Tres d’esti analís, pue adelantase qu’estes iniciatives editoriales apostaron pol usu de la llingua asturiana como vehículu d’espresión, collaborando col caltenimientu del sentimientu identitariu del pueblu y la cultura d’Asturies. Pallabres clave: Revistes lliteraries, identidá, llingua asturiana, Surdimientu