Arqueología experimental y empatía históricaherramientas clave para la didáctica de nuestros orígenes

  1. M. Pilar López-Castilla 1
  2. Marcos Terradillos-Bernal 1
  3. Rodrigo Alonso Alcalde 2
  1. 1 Universidad Internacional Isabel I de Castilla
    info

    Universidad Internacional Isabel I de Castilla

    Burgos, España

    ROR https://ror.org/055sgt471

  2. 2 Museo de la Evolución Humana
Revue:
Culture and Education, Cultura y Educación

ISSN: 1135-6405 1578-4118

Année de publication: 2019

Volumen: 31

Número: 1

Pages: 178-187

Type: Article

DOI: 10.1080/11356405.2018.1561109 DIALNET GOOGLE SCHOLAR

D'autres publications dans: Culture and Education, Cultura y Educación

Résumé

We propose a learning methodology based on the development of historical empathy through experimentation. Experimental archaeology is an active methodology which provides dynamism and an active role and entertainment for students, as well as provoking historical empathy in them. This combination helps the students get a better understanding of the target knowledge. This paper presents a practical illustration of historical empathy through the implementation of experimental archaeology activities.

Information sur le financement

We wish to thank Dr Carlos D?ez Fern?ndez-Lomana (UBU), Dr Felipe Cuartero Monteagudo (UAM) and Miguel ?ngel P?rez (MEH) for their contributions. We are also grateful for the cooperation of the Atapuerca Foundation and the Atapuerca-Culture of Evolution System. This study was performed within the project CGL2015-65387-C3-1-P subsidized by MINECO/FEDER. / Agradecemos la colaboraci?n del Dr. Carlos D?ez Fern?ndez-Lomana (UBU), Dr. Felipe Cuartero Monteagudo (UAM) y Miguel ?ngel P?rez (MEH). Agradecemos la colaboraci?n de la Fundaci?n Atapuerca y del Sistema Atapuerca-Cultura de la Evoluci?n. Esta investigaci?n se ha realizado dentro del proyecto CGL2015-65387-C3-1-P subvencionado por MINECO/FEDER.

Financeurs

    • CGL2015-65387-C3-1-P

Références bibliographiques

  • Alonso Alcalde, R., Terradillos Bernal, M., & Díez Fernández Lomana, C. (2010). Arqueología experimental, una herramienta para el conocimiento de la prehistoria. In C. Caballero Sahelices, M. A. Moreire, & J. A. Meneses Villagrá (Eds.), III Encuentro Iberoamericano Sobre Investigación en Enseñanza de las Ciencias (pp. 545–556). Burgos: Universidad de Burgos.
  • Ashby, R., & Lee, P. (1987). Children’s concepts of empathy and understanding in history. In C. Portal (Ed.), The history curriculum for teachers (pp. 62–88). London: Falmer.
  • Baena Preysler, J. (1997). Arqueología experimental, algo más que un juego. Boletín de Arqueología Experimental, 1, 1–2.
  • Baena Preysler, J., Torres, C., Palomo, A., Mozota, M., & Clemente, I. (2014). Experimental Archaeology. In J. Reeves, & R. Paardekooper (Eds.), Experiments past. Histories of experimental archaeology (pp. 85–96). Leiden: Sidestone Press.
  • Bardavio, A. (1998). Arqueología experimental en la educación secundaria obligatoria. Revista de arqueología, 19, 6–15.
  • Bardavio, A. (1999). L’arqueologia prehistòrica a l’ensenyament obligatori de l’estat espanyol: Història i perspectives, Departament d’Antropologia Social i Prehistòria. Divisió de Prehistòria. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.
  • Davis, O. L. (2001). In pursuit of Historical Empathy. In O. L. Davis, E. A. Yaeger, & S. Foster (Eds.), Historical empathy and perspective taking in the social studies (pp. 1–12). Maryland: Rowman & Littlefield Publishers, Inc, Lanham.
  • Domínguez, J. (2015). Pensamiento histórico y evaluación de competencias. Barcelona: GRAÓ.
  • Dorado Alejos, A. (2014). La experimentación arqueológica como herramienta vehicular orientada a la mejor comprensión de la Prehistoria y la Arqueología. Arqueología y Territorio, 11, 171–180.
  • Elliot, J. H. (2001). El oficio de historiador. In R. Fernández, A. Passola, M. J. Vilalta, & J. H. Elliot (Eds.), El oficio de historiador (pp. 7–20). Lleida: Milenio.
  • González, N., Henríquez, R., Pagès, J., & Santiesteban, A. (2010). Empatía histórica para un presente cambiante. La enseñanza y el aprendizaje de la comprensión histórica a través de una experiencia didáctica. In J. Pagès I Blanch & N. González Monfort (Eds.), La construcción de les identitats i l’ensenyament de les Ciències Socials, de la Geografia i de la Història (pp. 145–157). Barcelona: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.
  • Javaloyas Molina, D., & Salvà Cantarellas, M. A. (2017). Oportunidades perdidas. La docencia de la prehistoria y la arqueología en la educación secundaria. Un estudio de caso en Mallorca. Revista ArkeoGazte Aldizkaria, 7, 321–348.
  • Lee, P., & Ashby, R. (2001). Empathy, perspective taking, and rational understanding. In O. L. Davis, E. A. Yaeger, & S. Foster (Eds.), Historical empathy and perspective taking in the social studies (pp. 21–50). Maryland: Rowman & Littlefield Publishers, Inc, Lanham.
  • Longa, V. (2010). El tratamiento de la Prehistoria en los libros de texto de 1º de ESO: Representaciones y modelos subyacentes. Aula de encuentro: Revista de investigación y comunicación de experiencias educativas, 13, 107–125.
  • Luque Cortina, M. (2001). Prohibido no tocar. Iber: Didáctica de las ciencias sociales, geografía e historia, 29, 37–44.
  • Maqueda García-Morales, R., & Luque Cortina, M. (2017). Experimental and experiential archaeology in Spain: Atapuerca (Burgos) and Arqueopinto (Madrid). In R. Alonso, D. Canales, & J. Baena (Eds.), Playing with the time. Experimental archeology and the study of the past (pp. 349–354). Madrid: Servicio de Publicaciones de la UAM.
  • Ruiz Zapatero, G., & Álvarez-Sanchís, J. R. (1997). La Prehistoria enseñada y los manuales escolares españoles. Complutum, 8, 265–284.
  • Sáiz Serrano, J., & Fuster García, C. (2014). Memorizar historia sin aprender pensamiento histórico: Las PAU de Historia de España. Revista Investigación en la Escuela, 84, 47–57.
  • Santacana i Mestre, J. (2008). La arqueología experimental, una disciplina con alto potencial didáctico. Íber: Didáctica de las ciencias sociales, geografía e historia, 13, 7–16.
  • Santacana i Mestre, J. (2018). La arqueología y el reto de educar. In A. Egea Vivancos, L. Arias Ferrer, & J. Santacana i Mestre (Eds.), Y la arqueología llegó al aula. La cultura material y el método arqueológico para la enseñanza de la historia y el patrimonio (pp. 9–24). Gijón: Ediciones Trea.
  • Santisteban, A., González, N., & Pagés, J. (2010). Una investigación sobre la formación del pensamiento histórico. In R. Ávila Ruiz, P. Rivero García, & P. Domínguez (Eds.), Metodología en investigación en didáctica de las ciencias sociales (pp. 115–128). Zaragoza: Instituto Fernando el Católico.
  • Yuste, M. (2017). L’empatia i l’ensenyament-aprenentatge de les Ciències Socials a l’Educació Primària a Catalunya. Un estudi de cas (Unpublished doctoral dissertation). Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona.