La identidad insular, elemento particular de les Illes Balears. El caso de Eivissa

Resum

La present tesi doctoral es presenta com una recerca d'Història Contemporània amb arrels en la Ciència Política. La seva finalitat és comprendre la identitat insular característica de les Illes Balears i de manera particular d'Eivissa, ja que el tema identitari, a més de cobrar rellevància en els temps presents, és un concepte que ajuda a comprendre la cultura política de les societats contemporànies així com un element principal en el desenvolupament del capital social d'aquestes. En aquest sentit, l’insularisme seria el concepte clau per a comprendre la identitat insular. Per això es procedirà a desenvolupar diferents consideracions entorn d'aquest concepte amb la finalitat de fer comprensible a qualsevol resident del continent la càrrega simbòlica dels ciutadans de les Illes Balears. En el primer capítol introductori s'exposaran els objectius i hipòtesis de la recerca, al segon capítol es desenvoluparà la metodologia emprada i es detallaran les fonts estudiades per a explorar la identitat insular com a característica pròpia de l'arxipèlag balear. El tercer capítol es dedicarà a exposar el marc teòric i a reflexionar sobre les diferents nocions que influeixen en la conformació del concepte principal d'aquest estudi. Li seguirà un desenvolupament teòric necessari per a comprendre la identitat insular i totes les càrregues simbòliques que es construeixen entorn d'aquest concepte i per a abordar la relació existent entre la identitat insular i la cultura política. Aquesta relació explica en gran manera les relacions existents entre tots els elements estudiats en aquesta recerca. Diferents elements que ajuden a explicar tant la identitat insular predominant així com els efectes d'aquesta identitat insular en el desenvolupament polític i social insular, donant així una justificació a la connexió entre tots els capítols següents. El capítol IV oferirà una visió macro a través de l'exercici comparat entre dos territoris insulars, l'arxipèlag canari i el balear, que pot ajudar a visualitzar el desenvolupament identitari i les seves conseqüències. Servirà com a referència l'estudi realitzat per Eve Hepburn en el qual analitza comparativament diferents regions insulars i les seves demandes d'autonomia, de sobirania o d'independència. S'utilitzaran les variables que proposa l'autora i s'estudiarà el sistema de partits balear que, a diferència 10 del canari, manca d'un partit de tipus autonòmic o arxipielàgic, la qual cosa a posteriori es tradueix en unes demandes insulars satisfetes o insatisfetes. Una altra variable a destacar és l'anàlisi de la «Linz-Moreno question», pregunta aplicada en les enquestes del CIS que sol mesurar el grau d'identificació, nacionalisme o regionalisme i, en el nostre cas, d’insularisme. Altres variables que es contemplaran en aquesta recerca seran els recursos econòmics, les relacions externes amb l'Estat i entitats supranacionals, el paper de Balears en l'administració de l'Estat i factors associats amb l’«islandness», destacant com a aportació pròpia d'aquest estudi la incorporació de l'índex del malapportionment com a factor associat a l’«islandness». En el capítol V es realitzarà una anàlisi del Diario de Ibiza a partir de la teoria del nacionalisme banal de Michael Billig i del concepte d’insularisme banal desenvolupat teòricament en el capítol II. Conclourà la recerca amb una anàlisi diacrònica del sistema polític d'Eivissa durant la II República aplicant una fórmula pròpia per a poder determinar la participació absoluta en aquest període. En aquest sentit, l'apartat se centra en l'estudi del comportament electoral com un element clau en la cultura política. Es duran a terme anàlisis comparades de la participació electoral a nivell estatal, autonòmic i insular en els períodes esmentats, conjugant així una dimensió diacrònica i sincrònica. En el conjunt del treball s'aprecien les connexions entre un i un altre capítol com a fenòmens explicatius l’un de l'altre.