Las distancias a la realidadlo lejano y lo cercano en los «Cuadernos» de Igort

  1. Marcello Serra 1
  2. Rayco González González 2
  1. 1 Universidad Carlos III de Madrid
    info

    Universidad Carlos III de Madrid

    Madrid, España

    ROR https://ror.org/03ths8210

  2. 2 Universidad de Burgos
    info

    Universidad de Burgos

    Burgos, España

    ROR https://ror.org/049da5t36

Zeitschrift:
Anàlisi: Quaderns de comunicació i cultura

ISSN: 0211-2175

Datum der Publikation: 2018

Nummer: 58

Seiten: 77-87

Art: Artikel

DOI: 10.5565/REV/ANALISI.3125 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openOpen Access editor

Andere Publikationen in: Anàlisi: Quaderns de comunicació i cultura

Indikatoren

Zitate erhalten

  • Zitate in Scopus: 1 (17-09-2023)
  • Zitate in 'Web of Science': 1 (15-09-2023)
  • Zitate in Dimensions: 1 (04-04-2023)

SCImago Journal Rank

  • Jahr 2018
  • Impact SJR der Zeitschrift: 0.11
  • Höchstes Quartil: Q3
  • Bereich: Cultural Studies Quartil: Q3 Position im Bereich: 661/1168
  • Bereich: Communication Quartil: Q4 Position im Bereich: 343/497

Índice Dialnet de Revistas

  • Jahr 2018
  • Impact Factor der Zeitschrift: 0,450
  • Bereich: COMUNICACIÓN Quartil: C1 Position im Bereich: 10/65

CIRC

  • Sozialwissenschaften: B

Scopus CiteScore

  • Jahr 2018
  • CiteScore der Zeitschrift: 0.1
  • Bereich: Cultural Studies Perzentil: 22
  • Bereich: Communication Perzentil: 12

Journal Citation Indicator (JCI)

  • Jahr 2018
  • JCI der Zeitschrift: 0.12
  • Höchstes Quartil: Q4
  • Bereich: COMMUNICATION Quartil: Q4 Position im Bereich: 167/198

Dimensions

(Aktualisierte Daten ab 04-04-2023)
  • Gesamtzitate: 1
  • Letzten Termine: 1
  • Field Citation Ratio (FCR): 0.78

Zusammenfassung

En els darrers anys, en concordança amb la inflació documental que caracteritza la nostra societat, hem pogut observar una gran fortuna dels gèneres narratius de no-ficció, que s’han estès fins a territoris històricament poc receptius a la representació de la realitat. El còmic n’és un i els seus autors, en tractar el gènere documental, sovint es veuen obligats a buscar solucions originals a vells problemes.Aquest article se centra en dos treballs de l’italià Igort, Quaderni ucraini i Quaderni russi, que descriuen les atrocitats de l’Holodomor i la guerra russo-txetxena. L’anàlisi d’aquestes obres comporta una reflexió sobre el problema de la distància (propera, no propera, llunyana, no llunyana) respecte de les seves fonts i de la realitat mateixa, qüestió central en qualsevol relat històric, periodístic o documentalista. A partir de la semiòtica estructural i de la historiografia del present, l’article explica la complexa estratègia d’apropament i allunyament que Igort du a terme amb l’objectiu de representar una determinada realitat. Alhora, es raona sobre algunes problemàtiques teòriques relatives al tractament dels testimonis i els documents, dins de les disciplines que pretenen narrar una realitat històrica o cultural. 

Informationen zur Finanzierung

Este artículo se enmarca dentro del Proyecto de I+D+I «El periodista como historiador del presente: análisis del documento en las nuevas formas de la información» (Ref.: CSO2014-55527-P), del Ministerio de Economía y Competitividad.

Geldgeber

Bibliographische Referenzen

  • CHAPMAN, J. (2009). Issues in Contemporary Documentary. Cambridge: Polity Press.
  • CHUTE, H. (2016). Disaster Drawn: Visual Witness, Comics and Documentary Form. Massachusetts: Harvard University Press.
  • FARGE, A. (1987). Le goût de l’archive. París: Le Seuil.
  • FERRARIS, M. (2017). «La revolución documedial». Revista de Occidente, 434-435, 9-48.
  • GARCIA, P. (2010). «Histoire du temps présent». En: C. DELACROIX; F. DOSSE; P. GARCIA; N. OFFENSTADT. Historiographies, I. Concepts et débats. París: Folio, 282-294.
  • GONZÁLEZ, R.; SERRA, M. (2017). «El cómic y las funciones documentales». Revista de Occidente, 434-435, 169-179.
  • GREIMAS, A. J. (1984). «Sémiotique figurative et sémiotique plastique». Actes Sémiotiques, 60.
  • GREIMAS, A. J.; COURTÉS, J. (1982). Semiótica. Diccionario razonado de la teoría del lenguaje. Madrid: Gredos.
  • HARTOG, F. (2005). Evidencia de la historia. México DF: Fondo de Cultura Económica.
  • HEINICH, N. (2009). La fabrique du patrimoine: De la petite cuillère à la grande cathédrale. París: Maison des Sciences de l’Homme.
  • IGORT (2012). Pagine nomadi. Bolonia: Coconino Press.
  • JAKOBSON, R. (1975). Ensayos de lingüística general. Madrid: Ariel.
  • LÉVI-STRAUSS, C. (1961). Antropología estructural. Buenos Aires: Eudeba.
  • LOZANO, J. (1987). El discurso histórico. Madrid: Alianza.
  • LOZANO, J. (2013). «El discurso periodístico: entre el discurso histórico y la fiction. Hacia una semiótica del acontecimiento». Estudios sobre el Mensaje Periodístico, 1, 165-76.
  • MICKWITZ, N. (2016). Documentary Comics. Graphic Truth-Telling in a Skeptical Age. Londres: Palgrave MacMillan.
  • NICHOLS, B. (2010). Introduction to Documentary. Bloomington: Indiana University Press.
  • SHKLOVSKI, Victor (1991). «El arte como artificio». En: T. TODOROV (ed.). Teoría de la literatura de los formalistas rusos. México DF: Siglo XXI.
  • WIEVIORKA, A. (1998). L’ère du témoin. París: Plon.