Las distancias a la realidadlo lejano y lo cercano en los «Cuadernos» de Igort

  1. Serra, Marcello 1
  2. González, Rayco 2
  1. 1 Universidad Carlos III de Madrid
    info
    Universidad Carlos III de Madrid

    Madrid, España

    ROR https://ror.org/03ths8210

    Geographic location of the organization Universidad Carlos III de Madrid
  2. 2 Universidad de Burgos
    info
    Universidad de Burgos

    Burgos, España

    ROR https://ror.org/049da5t36

    Geographic location of the organization Universidad de Burgos
Journal:
Anàlisi: Quaderns de comunicació i cultura

ISSN: 0211-2175,  2340-5236

Year of publication: 2018

Issue: 58

Pages: 77-87

Type: Article

DOI: 10.5565/REV/ANALISI.3125 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openOpen access editor

More publications in: Anàlisi: Quaderns de comunicació i cultura

Sustainable development goals

Abstract

En els darrers anys, en concordança amb la inflació documental que caracteritza la nostra societat, hem pogut observar una gran fortuna dels gèneres narratius de no-ficció, que s’han estès fins a territoris històricament poc receptius a la representació de la realitat. El còmic n’és un i els seus autors, en tractar el gènere documental, sovint es veuen obligats a buscar solucions originals a vells problemes.Aquest article se centra en dos treballs de l’italià Igort, Quaderni ucraini i Quaderni russi, que descriuen les atrocitats de l’Holodomor i la guerra russo-txetxena. L’anàlisi d’aquestes obres comporta una reflexió sobre el problema de la distància (propera, no propera, llunyana, no llunyana) respecte de les seves fonts i de la realitat mateixa, qüestió central en qualsevol relat històric, periodístic o documentalista. A partir de la semiòtica estructural i de la historiografia del present, l’article explica la complexa estratègia d’apropament i allunyament que Igort du a terme amb l’objectiu de representar una determinada realitat. Alhora, es raona sobre algunes problemàtiques teòriques relatives al tractament dels testimonis i els documents, dins de les disciplines que pretenen narrar una realitat històrica o cultural. 

€ View funding

Funding information

Este artículo se enmarca dentro del Proyecto de I+D+I «El periodista como historiador del presente: análisis del documento en las nuevas formas de la información» (Ref.: CSO2014-55527-P), del Ministerio de Economía y Competitividad.

Funders

Bibliographic References

  • CHAPMAN, J. (2009). Issues in Contemporary Documentary. Cambridge: Polity Press.
  • CHUTE, H. (2016). Disaster Drawn: Visual Witness, Comics and Documentary Form. Massachusetts: Harvard University Press.
  • FARGE, A. (1987). Le goût de l’archive. París: Le Seuil.
  • FERRARIS, M. (2017). «La revolución documedial». Revista de Occidente, 434-435, 9-48.
  • GARCIA, P. (2010). «Histoire du temps présent». En: C. DELACROIX; F. DOSSE; P. GARCIA; N. OFFENSTADT. Historiographies, I. Concepts et débats. París: Folio, 282-294.
  • GONZÁLEZ, R.; SERRA, M. (2017). «El cómic y las funciones documentales». Revista de Occidente, 434-435, 169-179.
  • GREIMAS, A. J. (1984). «Sémiotique figurative et sémiotique plastique». Actes Sémiotiques, 60.
  • GREIMAS, A. J.; COURTÉS, J. (1982). Semiótica. Diccionario razonado de la teoría del lenguaje. Madrid: Gredos.
  • HARTOG, F. (2005). Evidencia de la historia. México DF: Fondo de Cultura Económica.
  • HEINICH, N. (2009). La fabrique du patrimoine: De la petite cuillère à la grande cathédrale. París: Maison des Sciences de l’Homme.
  • IGORT (2012). Pagine nomadi. Bolonia: Coconino Press.
  • JAKOBSON, R. (1975). Ensayos de lingüística general. Madrid: Ariel.
  • LÉVI-STRAUSS, C. (1961). Antropología estructural. Buenos Aires: Eudeba.
  • LOZANO, J. (1987). El discurso histórico. Madrid: Alianza.
  • LOZANO, J. (2013). «El discurso periodístico: entre el discurso histórico y la fiction. Hacia una semiótica del acontecimiento». Estudios sobre el Mensaje Periodístico, 1, 165-76.
  • MICKWITZ, N. (2016). Documentary Comics. Graphic Truth-Telling in a Skeptical Age. Londres: Palgrave MacMillan.
  • NICHOLS, B. (2010). Introduction to Documentary. Bloomington: Indiana University Press.
  • SHKLOVSKI, Victor (1991). «El arte como artificio». En: T. TODOROV (ed.). Teoría de la literatura de los formalistas rusos. México DF: Siglo XXI.
  • WIEVIORKA, A. (1998). L’ère du témoin. París: Plon.
Data source: Dialnet